Ha acabat un mundial de futbol on el color vermell ha imperat, vestit per una selecció que finalment han vençut amb una equipació blava. Sigui el que sigui el color que hagin portat, han portat alegria a molts espanyols, a molts espanyols d'adopció i inclús a masses catalans. Però jo em quedaria més aviat amb els detalls telenovelescos que ens ha deixat l'afer Carbonero vs Casillas i del qual han sortit lemes tan reconeguts com "Sara Carbonero te follas al portero" o "Iker Cosillas le comes la pepitilla". I no podia oblidar que a més he pogut dansar escoltant el hit de la colombiana que té les "caderes" més cotitzades d'arreu del món, Shakira Isabel Mebarak Ripoll que m'ha fet vibrar fins al punt d'ensabonarme l'entrecuix a la dutxa al ritme que marca el Waka Waka. I Amb això deixo patent que a mi el futbol en general i la roja en concret me la pendulen però ha estat impossible viure al marge amb la gran campanya de marketing que han muntat els de la pell de toro. No sabrem mai si aquesta victòria ha estat gràcies al "pulpo Paul" o pels mèrits de la selecció blaugrana, ehem (hi havia dos terços que eren mercenaris del Barça), però que cada un escombri cap a la casa que vulgui. Jo escombro cap a la meva i agraeixo a Telecinco que m'ha donat l'oportunitat de conèixer millor a la Carbonero i fer-me sentir allò que feia temps que no sentia, amor en majúscules.
