blog sense ànim de lucre i amb ànim d'allò que diuen passar l'estoneta, omplir el temps i/o l'espai-temps, despertar un gran talent, esprémer el temps d'oci com si d'una llimona es tractés, fingir que un no s'avorreix i per contra adonar-se que si ho esta fent. En definitiva fer el ruc.

divendres, 16 de juliol del 2010

Estiu, dolç estiu

Adoro l'estiu per alguna raó, encara que sempre hi trobo algun petit inconvenient.

> Em suen les "sobacas" de forma bàrbara, com si tingués un grup de l'imserso amb incontinència urinària sota el braç.
> Em surten erupcions cutànies, que em deixen els dits dels peus com ametlles garapinyades, o en el seu defecte cacauets eagle.
> Les engonals se m'escalden quan camino sota el sol més de 3 minuts, i haig d'adoptar aquell caminar tan característic del Clint Eastwood després de passar una nit boja amb Yul Brinner al "lejano oeste".

> Em llevo cada matí violat pels mosquits, que sembla que cada any pateixen mutacions, i han arribat a unes dimensions que sembla que tenen polles en comptes de fiblons.
> Cada dia faig despesa a l'hipermercat en paquets de mocadors d'usar i tirar, i la senyora caixera sap que no és època de refredats, i que he passat totes les proves d'al·lèrgia.
> La sorra de les platges no se l'endú les pujades i baixades de marees, ni tan sols les pluges primaverals, és l'efecte aspirador del meu "ohaio".

A pesar de tot això segueixo adorant l'estiu.