blog sense ànim de lucre i amb ànim d'allò que diuen passar l'estoneta, omplir el temps i/o l'espai-temps, despertar un gran talent, esprémer el temps d'oci com si d'una llimona es tractés, fingir que un no s'avorreix i per contra adonar-se que si ho esta fent. En definitiva fer el ruc.

dimarts, 27 de juliol del 2010

Atletisme aprop de casa

Endavant amb els europeus d'atletisme 2010. L' apertura tan bonica com qualsevol altre acte que es pugui fer a les fonts de Montjuïc. Tenim unes fonts re-boniques, però pel meu gust el Nacho Cano hauria hagut d'estar un pel més aprop d'aquestes. Només uns metres més, suficient perquè un xorro d'aigua il·luminada li rebentés el timpà i perdés tota capacitat d'audició ,i deixes ja de composar porqueries i grapejar els teclats. Res a dir en canvi de la seva "partener ", que feia sons guturals però ben afinadets i gaudia de molt bon aspecte. Dit d'una altra manera, estava més bona que un "after eight".
I que dir d'en Barni? que abans, per l'imaginari comú, no era ningú més que el veí d'en Fred Picapedra, el que es passava per la pedra a la Betty... Ara ha passat a ser la mascota d'aquest campionat d'atletisme. Què els hi costava esmerçar-se una miqueta més en el disseny? O si més no guardar-la pels Spetial Olímpics, que la careta de deficient ja la té. Aquest Barni és un esboç de personatge, és com el Pocoyó després de passar per Full Monty o el logo de Michelín després de fer la dieta del cucurucho. Sigui com sigui han cregut que era més adient que les altres, jutgin, jutgin...