Inspiracions de cine

Molts hem vist "el silenci dels anyells", o "el silencio de los corderos" com sempre l'havia conegut jo abans de treure'm el nivell "c" de català. O senzillament coneixem la caràtula perquè durant la dècada dels 90 érem assidus a passejar-nos pels videoclubs, i sempre veiem de passada les estrenes, mentre el que preteniem era esquivar les càmeres de seguretat i colar-nos a la secció d'adults.
Justament en aquella caràtula hi havia imatges que a simple vista se'ns podien escapar, i que probablement molts només vem ser capaços de veure'n una, la calavera en el dors de la polilla. Doncs noooooooo, la ingenuïtat dels meus 10 anys en aquells temps i l'astigmatisme que se m'ha anat agreujant dels 12 fins ara, no m'han deixat veure la realitat colpidora que tenia davant. Allò no era una calavera, era un retrat que va composar el senyor Dalí amb 7 dones a la fresca!!!. Si ho hagués sabut hagués passat pel videoclub amb una lupa del MineraNova (de Mediterraneo, jueguetes para compartir).



De fet no és d'estranyar veure que en caràtules i cartells de cinema es jugui amb l'espectador. El 1978, abans que jo posés el peu a la terra, abans que jo sabés el talent que la naturalesa em donaria pel ball...a Hollywood ja utilitzaven el meu hipotètic rostre en un cartell que tindria fama mundial. Si senyors, és qüestió d'aguditzar la vista i veure que jo, l'astigmàtic, era Danny Zuko.