Mai hagués pensat que l'alzheimer d'alguns, la des-vergonya d'altres o la ruïna d'uns tercers, podria donar-me de menjar. Però és així de cert, els deutes d'aquells que en un bon principi em semblaven uns indesitjables despilfarradors o clients de moral distreta, ara són la farina i l'aigua amb la que es fa el pa (de motlle generalment) que em guanyo a diari.
Segurament per aquells que estan a l'altre banda de la negociació, sóc jo un dels indesitjables sense ànima, però no sigueu hostils quan l'únic que us estic dient quan us titllo de morosos és: GRÀCIES.
Jo no trenco cames, no parteixo cranis, no fracturo metacarpians, ni exfolio pells mortes; jo només demano morosos fidels i cumplidors. Gent que facin de l'impagament una costum, però que sempre que escoltin la meva "aterciopelada" veu, es rendeixin als meus peus i se'ls despertin unes ganes ex-orbitades de saldar els seus deutes com a bons minyons.
