blog sense ànim de lucre i amb ànim d'allò que diuen passar l'estoneta, omplir el temps i/o l'espai-temps, despertar un gran talent, esprémer el temps d'oci com si d'una llimona es tractés, fingir que un no s'avorreix i per contra adonar-se que si ho esta fent. En definitiva fer el ruc.

dimarts, 28 de desembre del 2010

Sec o moll

Un dia vaig sortir de casa mentre queia una de mil dimonis. No volia sentir-me mullat així que vaig obrir un paraigües, tot i que ja duia posada una capelina ben llarga. Per més precaució vaig començar a caminar arrambat als portals, aprofitant cada un dels balcons que sobresortien de les altes façanes. Res podia indicar que les inclemències del temps em poguessin guanyar la partida, tot ho tenia al meu favor. Fins a tres recursos havia fet servir per tal d'evitar quedar xop. Però una cosa se m'havia passat per alt...era ple estiu i no era un dia precisament plujós, i el que queia com a mil dimonis era la calor d'un sol intens. Finalment quedaria moll perquè cap dels tres recursos m'era útil per evitar que els regalims de suor em recorreguessin tot el cos.