 
blog sense ànim de lucre i amb ànim d'allò que  diuen passar l'estoneta, omplir el temps i/o l'espai-temps, despertar un  gran talent, esprémer  el temps d'oci com si d'una llimona es tractés, fingir que un no  s'avorreix i per contra adonar-se que si ho esta fent. En definitiva fer  el ruc.
dimarts, 28 de desembre del 2010
Sec o moll
Un dia vaig sortir de casa mentre queia una de mil dimonis. No volia sentir-me  mullat així que vaig obrir un paraigües, tot i que ja duia posada una  capelina ben llarga. Per més precaució  vaig començar a caminar arrambat  als portals, aprofitant cada un dels balcons que  sobresortien  de les altes façanes. Res podia indicar que les inclemències del temps  em poguessin guanyar la partida, tot ho tenia al meu favor. Fins a tres  recursos havia fet servir per tal d'evitar quedar xop. Però una cosa se  m'havia passat per alt...era ple estiu i no era un dia precisament  plujós, i el que queia com a mil dimonis era la calor d'un sol intens.  Finalment quedaria moll perquè cap dels tres recursos m'era útil per  evitar que els regalims de suor em recorreguessin tot el cos.
 
 
 
