Cruguer

El riure és part del nostre dia a dia, quan ho fem exercitem un fotimer de músculs facials, i d'altres que es reparteixen per la resta de la nostra anatomia. No, els del penis no els solem exercitar al riure, a no ser que a mitja palla l'actriu siliconada de torn miri a càmera i ens expliqui un acudit del Gila. Però sembla que no sempre estem igual de predisposats a partir-nos l'"ohaio" davant d'un bon "chist", o veient com algú es fot de lloros enmig del Carrefour a hora punta.
Riurem en major o menor mesura segons el nostre estat anímic. Amb això no pretenc descobrir la fórmula de la Coca-Cola, tots en som conscients. Però hi ha un fenomen que esta per sobre tot això, que traspassa les barreres mentals del mal geni, de l'absència de sentit de l'humor, de la dependència als antidepressius...,i és veure com un gos refrega la "cebolleta" contra el texà del seu amo. I ho fa amb tota impunitat, sense pudor, i ignorant que al seu voltant hi ha una comunitat de bípeds amb texans que es descollonen veient com dona "rienda suelta" als seus instints.