Fringe i els seus misteris no argumentals

Em dirigeixo a tots aquells futurs o presents seguidors de Fringe. El capítol 2x11 es una reemisó del 2x00. Els yankies van tenir una aturada en el 2x10 i van reprendre la serie amb aquesta reemisió anterior. Qui s'hagi descarregat la temporada 2 ho podrà comprovar. A mi m'ha costat deu i ajuda arribar fins aquesta conclusió. De fet hi ha un blog explicatiu que m'ha resolt el dubte, però fins aleshores no era capaç d'entendre perquè cony totes les pagines de descarrega tenien el capítol erroni.
Entre seguidors de Fringe ens hem d'ajudar, som una pinya, endavant agent Danan!!!

Ments Despertes(2)

Joc d'agudesa visual masculina. Les 7 diferències.

Cruguer

El riure és part del nostre dia a dia, quan ho fem exercitem un fotimer de músculs facials, i d'altres que es reparteixen per la resta de la nostra anatomia. No, els del penis no els solem exercitar al riure, a no ser que a mitja palla l'actriu siliconada de torn miri a càmera i ens expliqui un acudit del Gila. Però sembla que no sempre estem igual de predisposats a partir-nos l'"ohaio" davant d'un bon "chist", o veient com algú es fot de lloros enmig del Carrefour a hora punta.
Riurem en major o menor mesura segons el nostre estat anímic. Amb això no pretenc descobrir la fórmula de la Coca-Cola, tots en som conscients. Però hi ha un fenomen que esta per sobre tot això, que traspassa les barreres mentals del mal geni, de l'absència de sentit de l'humor, de la dependència als antidepressius...,i és veure com un gos refrega la "cebolleta" contra el texà del seu amo. I ho fa amb tota impunitat, sense pudor, i ignorant que al seu voltant hi ha una comunitat de bípeds amb texans que es descollonen veient com dona "rienda suelta" als seus instints.

Ments Despertes

JEROGLÍFIC: és un sistema d'escriptura en el qual els conceptes estan representats mitjançant dibuixos o signes gràfics.

Exemple:

Un recobrador agraït

Gràcies a tota aquella gent que per motius "x" deixen d'abonar les seves factures, gràcies de tot cor!
Mai hagués pensat que l'alzheimer d'alguns, la des-vergonya d'altres o la ruïna d'uns tercers, podria donar-me de menjar. Però és així de cert, els deutes d'aquells que en un bon principi em semblaven uns indesitjables despilfarradors o clients de moral distreta, ara són la farina i l'aigua amb la que es fa el pa (de motlle generalment) que em guanyo a diari.
Segurament per aquells que estan a l'altre banda de la negociació, sóc jo un dels indesitjables sense ànima, però no sigueu hostils quan l'únic que us estic dient quan us titllo de morosos és: GRÀCIES.
Jo no trenco cames, no parteixo cranis, no fracturo metacarpians, ni exfolio pells mortes; jo només demano morosos fidels i cumplidors. Gent que facin de l'impagament una costum, però que sempre que escoltin la meva "aterciopelada" veu, es rendeixin als meus peus i se'ls despertin unes ganes ex-orbitades de saldar els seus deutes com a bons minyons.