Torno a ser aquí, a la terra que em va veure néixer, créixer, desenvolupar-me i tenir poc sexe. I amb les aspectatives que a la meva estimada audiència catalana; als seguidors d'aquest, el meu estigmatisme; i també als detractors (que també es mereixen un raconet al blog, i que no tenen la culpa que l'esperit crític del senil Monegal els hagi envaït ), s'uniran els algueresos. Encara que si no s'hi uneixen els suposats 2.000 italians de parla algueresa, em conformo en posar la meva prosa al servei de la guapa informadora catalana de l'Institut Ramón Llull d'Alghero. Allà on siguis "guapa informadora de l'insti Ramón" et dedico aquestes ratlles a mode d'agraïment. Mai cap dona m'havia agafat el "canutu" tan depressa i de forma desinteressada. Necessitàvem destins pel viatge en bici, així que el "canutu" contenia un plànol de l'illa de Sardeyna, no parlo del "canutu" de l'amor i les passions desenfrenades.
I es que la "guapa informadora de l'insti Ramón" no desentonava per a res en aquell illot on totes les dones, amb una sola excepció, estaven bones.
Morenes de cap a peus. Bé...menys les mamelles que allà no se les bronzegen. I si algú pretén veure una pitrera sarda (de la Sardenya,perque ho entengui tothom), només té una opció, el matrimoni.
Allà les ragazzes no et creuen la mirada ni per error. Sempre miren endavant i amb una facilitat pasmosa et fan sentir com el paper flim (el transparent eh, no el d'alumini). Potser es que són molt ególatres i es miren la punta del nas. I precisament el 95% de ragazzes que he pogut veure, tenen una "tocha" que serviria per falcar portes. Així que lligar allà és una assignatura que es pot donar per suspesa abans de l'inscripció. Motiu segon pel que et quedes sense veure mamelles, i ja el tercer és que en sard no deu existir el terme onanisme, perquè allà no hi trobes cap "gazzeta porno" per posar-te "brutote" i fer papiroflèxia amb el Din-A4 del sota-ventre.(=la titola, pels que siguin més d'entendre el sentit literal de les coses).
I es que la "guapa informadora de l'insti Ramón" no desentonava per a res en aquell illot on totes les dones, amb una sola excepció, estaven bones.
Morenes de cap a peus. Bé...menys les mamelles que allà no se les bronzegen. I si algú pretén veure una pitrera sarda (de la Sardenya,perque ho entengui tothom), només té una opció, el matrimoni.Allà les ragazzes no et creuen la mirada ni per error. Sempre miren endavant i amb una facilitat pasmosa et fan sentir com el paper flim (el transparent eh, no el d'alumini). Potser es que són molt ególatres i es miren la punta del nas. I precisament el 95% de ragazzes que he pogut veure, tenen una "tocha" que serviria per falcar portes. Així que lligar allà és una assignatura que es pot donar per suspesa abans de l'inscripció. Motiu segon pel que et quedes sense veure mamelles, i ja el tercer és que en sard no deu existir el terme onanisme, perquè allà no hi trobes cap "gazzeta porno" per posar-te "brutote" i fer papiroflèxia amb el Din-A4 del sota-ventre.(=la titola, pels que siguin més d'entendre el sentit literal de les coses).
