En qüestió d'hores adquiria els bitllets per tranquilitat meva, i podia dir amb veu ferma, que aviat Sardenya quedaria marcada per les rodes de la meva bici i a les platges verges de Sassari hi flotarien els meus pels púbics. I en qüestió d'unes horetes més, veia com un dels tres pilars del meu viatge s'esvaïa. Jo seguia viu, els bitllets seguien en vigor, però la bicicleta patia una metamorfosis. Els canvis shimano em feien adéu amb la maneta; la cadena saltava a ritme de tecktonic; i els frens em deien, que fotre'm la clau allen pel cul seria de més utilitat que intentar tensar-los. Finalment la bici passava a ser la filla paraplègica de l'Optimus Prime (el transformer bonachón).
Havia d'adquirir de nou una bicicleta, i després de comprovar que a la majoria de botigues les venen a preu de caviar, vaig anar al fast-food de les bicis. No vull fer publicitat de forma oberta de l'establiment, però ho puc explicar amb un jeroglífic. Vaig anar al...
Allà em vaig gastar una xifra desorbitant per tenir la mateixa cheese-burguer però amb extra de cogombret. Amb dir que passo de tenir una rockrider5.0 a una 5.2, ja es veu que el canvi és mínim, les dues dècimes ridícules només converteixen l'aprovat rascat en un aprovat a seques. I és un raonament similar al que segueixo quan vaig al Dia Market amb intenció de comprar una Coca-Cola d'1€ però em decideixo per la Toca-Tela de 0,99€ (aquest és el decimal del psico-estalvi). Encara que a vegades el psico-estalvi em fa males passades i acabo omplint el carro amb 18 articles més que acaben en ('99), mentre segueixo la veïna per la secció de congelats.
Ara ja puc dir que tinc els tres pilars que definiran el meu viatge.
