Sec o moll

Un dia vaig sortir de casa mentre queia una de mil dimonis. No volia sentir-me mullat així que vaig obrir un paraigües, tot i que ja duia posada una capelina ben llarga. Per més precaució vaig començar a caminar arrambat als portals, aprofitant cada un dels balcons que sobresortien de les altes façanes. Res podia indicar que les inclemències del temps em poguessin guanyar la partida, tot ho tenia al meu favor. Fins a tres recursos havia fet servir per tal d'evitar quedar xop. Però una cosa se m'havia passat per alt...era ple estiu i no era un dia precisament plujós, i el que queia com a mil dimonis era la calor d'un sol intens. Finalment quedaria moll perquè cap dels tres recursos m'era útil per evitar que els regalims de suor em recorreguessin tot el cos.

Gokrilin

La dualitat no sempre la coneixem com a un fenomen de percepcions ambigües, no sempre ha de ser un cos que depenent de l'angle des d'on el vegis, prengui una forma o una altra de ben diferent. La dualitat pot ser i és sense cap dubte, i perquè està demostrat empíricament, un ésser anomenat Gokrilin. Una dualitat que no recau en la llum que infereixi sobre el seu cos, recau en una barreja sense precedents entre el “kame hame haaaaa” i els cops de puny més terrenals. No depèn de la perspectiva des d'on observis el cos, és una dualitat entre els "kilis" de potència provinents de Namek i la força mesurada en newtons. No es basa en la tridimensionalitat ni en el seu eix de rotació en l'espai, es basa en l'habilitat innata d'un superguerrer i l'habilitat adquirida d'un humà. I per suposat és una dualitat que no s'explica a través de la física ni la mecànica quàntica, s'explica des de la simbiosis genètica del carismàtic Krilin i la valentia del gran Son Goku.